Agnotologia i com la tecnologia monetitza els drets humans

L’ agnotologia estudia la difusió deliberada de confusió i engany.

Sempre he sentit allò de “la ignorancia és felicidad”.“La gente siempre asume que, si alguien no sabe algo, es porque no le han prestado atención o aún no se han dado cuenta de ello. Pero la ignorancia también viene del hecho de que haya gente que omita la verdad, la ahogue o intente que sea tan confusa que a la gente le deje de importar qué es verdad y qué no”, diu Proctor.
Estam hiperconnectats, la tecnologia modifica els hàbits i la forma de comunicar-nos, com va passar amb l’impremta al s.XV. Escrivim, parlam, ens expressam amb icones o imatges GIF, inclús amb notes d’àudio en lloc d’una telefonada curta. Sembla que estan en valor les experiències, les pròpies i les dels altres que podem conèixer gràcies a estar enxarxats. La connectivitat i les dades són el nou petroli.

Utilitzam dispositius mòbils durant les 24 hores i en tots els àmbits. Més del 84% de les consultes es realitzen a través de dispositius mòbils. Què passa amb tota la informació que generam? Paul Mathias En las redes de Solón, capítol de Internet y el futuro de la democracia diu “no somos únicamente productores, sino productos, no pura y llanamente agentes y locutores, sino cosas y bienes”. La frontera entre la realitat i el fet virtual cada vegada és més estreta.

Tot el que feim, visitam, desitjam, deixa rastre. Mathias explica l’ENT (espace numérique de travail) on bàsicament destaca una “lògica estructural” que duu a la confusió. Aquest ús i abús de la tecnologia a través de diferents aplicacions “de franc” per estar en contacte amb el nostre món i “més informats”, ja no pot retrocedir. Ens adaptam als dispositius i els dispositius s’adapten simultàniament al que demanam. Les informacions recopilades generen algoritmes específics que desconeixem, (ex. escrius al cercador i surt un suggeriment, en funció de la teva ubicació geogràfica i tota la informació emmagatzemada que ja té el teu dispositiu sobre tu. És el que es coneix com web semàntica o web 3.0. La tecnologia/ordinadors/robots saben més de nosaltres com a massa i com individu. Per tant, com explica Milad Doueihi a Internet y el futuro de la democràcia, observam una mutació cultural induïda per allò digital que és un “ser cultural que transmite presuposiciones y prejuicios y que, en su despliegue, concretiza imaginarios y genera espacios habitables y habitados, poblados por nuestros conciudadanos y sus dobles, en mundos inventados y modificados por los usos efectivos”. És impossible controlar la petjada digital i com afecta la vida real, deixam de ser autèntics i “lliures”, ja que ens exposam a la vista i judicis de qualsevol persona. Amb l’informació que tenim, o pensam tenir, completam la identitat digital dels altres a través de la interpretació de la informació que ignoram.

Les XXSS i la Xarxa monetitza la nostra vida, el model econòmic es basa en la publicitat selectiva que utilitza la difusió de les dades personals. En el moment actual on és més fàcil i ràpid accedir a qualsevol informació, resulta que el problema el tenim en no saber avaluar la font, contrastar-la i que la qualitat de la informació és qüestionable. És rellevant què passa però habitualment no es fa un seguiment de la informació ja que això és més car, (Vidal-Folch). Bernard Poulet va més enllà i afirma que “hay dos niveles de periodismo: información pobre y partidaria para los pobres, e información rica para los ricos. La primera gratuita, la segunda para aquellos que podrán costeársela”. Ens trobam davant una forta arma política. Trump durant la campanya electoral va fer servir una imatge d’un grup de persones intentant botar una tanca. Justificava la necessitat de construir un mur a la frontera amb Mèxic. Dies més tard es publicà que aquesta imatge no era real, era una imatge de la frontera entre Espanya i Marroc. La ignorància de molts al servei de la política. Trump ho fa habitualment, piula i crea el dubte. “Cuando siembras dudas, a menudo la gente deja de preocuparse sobre qué es verdad y qué no”, Proctor.

En defensa d’una llibertat d’expressió malentesa, permetem la violació de la nostra privacitat i pèrdua de la intimitat a través de la tecnologia que altres aprofiten per manipular-nos gràcies a l’absència d’informació que tenim. Una tecnologia i uns dispositius que tenim a les nostres mans i que perquè ens puguin arribar violen els Drets Humans dels congolesos que són explotats a causa del coltan (mineral utilitzat per fabricar dispositius electrònics) el 75% de les reserves mundials de coltan són a un únic país: Congo. Això fa que hi hagi corrupció i assetjament per aconseguir el negoci. El que per a la resta del món és la porta a la globalització i connectivitat, per a ells significa la mort. El Govern no reconeix la legitimitat de les mines artesanals, per tant, les activitats són il·lícites. Com diu Peter Singer la importància no hauria d’importar, hem d’ajudar al nen que s’ofega davant nostre tant com hauríem d’ajudar al que s’ofega en un altre país… la distància no ens fa menys responsables de la mort. Els avanços tecnològics no hauríen de minvar els Drets Humans d’altres éssers o la democràcia.

Laura Duran

Share your thoughts